dijous, 22 d’agost del 2013

Comerç

A la reunió de Juliol, crec que va ser en Bernat ( disculpeu si m'equivoc) que va llançar una pregunta a l'aire: Que podem fer per reflotar el petit comerç de l'illa? Dons bé n'hi he estat donant un parell de voltes a aquesta idea i vull posar les en comú a vora que pensau vosaltres.
Com a primera idea que vull posar sobre la taula és la connexió aèria i marítima, se que aquest no és un tema ven bé de comerç però esta clar que te relació, una ciutat buida no te clients que puguin comprar. En aquest cas tenim, a parer meu, dos problemes. A l'estiu, sobretot en temporada alta els preus del billets tant d'avió com de vaixell son prohibitius i més encara si ha de viatjar una família, no pot ser que els billets per arribar desde la península costin gairebé el mateix que anar-te a l'altra banda del món a un tot inclós! Esta clar que és una comparació una mica exagerada però suposo que enteneu perfectament el que vull dir.
A l'hivern però, no tenim el problema dels alts preus dels billets, directament no n'hi ha opció de comprar-hi perquè no n'hi ha cap connexio. S'hauria de fer un esforç per tenir unes connexions dignes no només a l'estiu i a uns preus raonables.
Pens
que afavorir un turisme de cap de setmana seria una bona forma de desestacionalitzar el turisme i de tenir l'opció de mantenir llocs de feina o inclús la possibilitat que molts comerços no tanquin l'1 d'octubre.

En segon lloc, s'haurien d'impulsar accions dirigides al manteniment de les empreses i de l'ocupació en aquesta difícil conjuntura de crisi de consum, amb plans de xoc que incloguessin programes de finançament per a les pimes amb períodes de carència i baixos interessos....
Així mateix, impulsar, potenciar, programes per a reactivació del consum privat mitjançant la millora de les condicions de mitjans de pagament, del foment del crèdit al consum entre altres.
L'ocupació és el principal problema al que ens enfrontem avui dia, els plans de xoc haurien de recollir un programa de manteniment de llocs de treball en les empreses de comerç amb activitat, mitjançant partides pressupostàries per establir plans formatius o contemplar bonificacions i reduccions a la contractació i manteniment de llocs de treball, el suport a emprenedors, a fi de recuperar l'oferta comercial perduda durant la crisi; l'optimització d'instal·lacions i foment de l'estalvi energètic, i programes per a la lluita contra l'intrusisme i erradicació de la venda il·legal a tots els nivells.
Crec que els nivells de venda ambulant d'aquest estiu han arribat a un nivell mai vist i amb la pujada d'impostos només es perjudica als comerciants que tenen una activitat legal i es deixa actuar sense problemes a tots els que tenen una activitat il·legal on la pujada d'impostos no els afecta per res.

I per últim, mantenir les nostres senyes d'identitat. Eivissa no només son les discoteques, si ben és cert que són un tret diferenciador de molts altres destins turístics. Però no nomès és això el que ens diferencia, el nostre patrimoni cultural i paisatgístic es també únic i pens que no ho sabem fer vendre. També s'haurien d' impulsar noves alternatives a més del turisme, bé sigui a través de la comercialització productes autòctons, agrícoles, ramaders, etc.etc. la imatge i nom d'Eivissa en l'exterior ven i hem d'aprofitar-ho en tots els sectors.
Això és tot, espero els vostres comentaris

divendres, 12 de juliol del 2013

La cohesió social a les Illes Pitüses

La cohesió social a les Illes Pitiüses.

Estimat Bernat, benvolguts companys del Grup.


Són molts i diversos els indicadors socials, econòmics, polítics, etc., que ens dibuixen una situació social cada cop més allunyada pel que hom entén per una societat fortament cohesionada. No descobrirem res de nou, si afirméssim que el nivell de cohesió social va estretament lligat al grau d'igualtat social, d'equitat: les societats amb uns bons mecanismes de redistribució socio-econòmica de la riquesa solen ser societats altament cohesionades. A les Pitiüses, amb el seu elevat nivell d'especialització econòmica en el sector turístic, ja fa temps que els símptomes de desestructuració eren evidents. Ara bé, la crisi econòmica i la seva gestió amb polítiques ultra liberals no han fet més que accentuar tot aquest procés. Ho podem constatar cada dia tot repassant les notícies : una taxa d'atur elevadíssima, uns índexs de precarietat i eventualitat laboral cada temporada més alts; un índex de pobresa en augment; les organitzacions de beneficència saturades;etc. D'altres indicadors, com el de l' imparable procés de fragmentació i atomització de l'estructura de partits polítics, o el del dramàtic procés d'autodissolució cultural i lingüístic, vindrien a ser tots ells clars exemples del que estem parlant.
Ara bé, tota aquesta realitat, dramàtica realitat diria jo, tan evident per a molts de nosaltres, pot ser que no ho sigui tant per a importants sectors de la nostra societat: la representació social que en fan aquests grups pot ser completament una altra i, de fet, ho és.
A parer meu, la nostra modesta tasca com a grup d'estudi, hauria de ser analitzar quins són els processos de naturalesa social, econòmica i política que ens condueixen a aquesta situació. Analitzar, estudiar i, quan calgui desemmascarar, les polítiques públiques que fomenten les desigualtats socials i els processos de substitució cultural. Però ho hem de fer des del rigor científic i l'honestedat intel·lectual, si volem ser creïbles i escoltats.
Abaixant un escaló més. Es va proposar i acordar l'anàlisi i/o elaboració del Compte Satèl·lit de Turisme a les Illes Pitiüses/Balears (?). Segons vaig entendre, l'objectiu consistia, a partir de l'estudi d'aquesta eina estadística veure l'impacte del turisme sobre la renda. La hipòtesi de partida, suggeria un procés de concentració de la renda i de la riquesa, i en conseqüència, un augment de la desigualtat.
Després d'estar un parell de parells d'hores (he hagut de començar pel principi del principi), davant l'ordinador he aconseguit, crec, fer-me un fotografia més o menys borrosa de l'assumpte en qüestió. Aquestes són, a grans trets, les meves conclusions:

-Dificultat gran per elaborar el Compte Satèl·lit de Turisme a Pitiüses(CSTP). Dificultat tècnica i dificultat quant a poder disposar de les necessàries fonts estadístiques.

-El CST, com a eina estadística, crec que no ens proporciona informació rellevant de l'impacte del turisme sobre la renda. No inclou una anàlisi de l'impacte sobre la renda.

També encetarem el debat sobre la necessitat de poder amidar crematísticament l'impacte del turisme sobre els ecosistemes natural. En aquesta qüestió tenim per una banda,que el CST, com a instrument d'amidament, no ha incorporat d'indicadors sobre impactes mediambientals. Per tant, no ens serveix per a l'anàlisi de les deseconomies externes sobre el medi ambient. Per l'altra banda, nous esquemes conceptuals i metodològics, sota el paradigma de l'economia ecològica, es troben encara en un estat massa incipient.

Xomeu Marí i Mayans



divendres, 14 de juny del 2013

TOT DESEMBOCA EN LA COHESIÓ SOCIAL

Crec que el gran repte que tenim al davant, com a societat, és aconseguir millorar la cohesió social a Eivissa i a Formentera. Aquesta és la clau del nostre futur, si no volem ser una canyeta a mercè dels embats que ens vénguin de pertot arreu. Mentre patim una desestructuració com l'actual, la nostra capacitat de decisió estarà sota mínims. I hem de prendre decisions importants per al futur de tots plegats.

En l'objectiu d'aconseguir millorar la cohesió social a les nostres illes, s'hi entrecreuen elements que guarden relació amb diferents disciplines científiques: Economia, Sociologia, Història... Sense espigolar en els elements històrics no podrem entendre com hem arribat fins on hem arribat. Sense una bona anàlisi sociològica no podrem determinar en quines condicions s'està desenvolupant la nostra societat. Sense una anàlisi econòmica fina no podem copsar els moviments de fons que s'estan produint al nostre país.

Per això pens que tenim al davant una tasca important, en la qual, com a Grup d'Economia i Societat, hem de fer aportacions, en la mesura de les nostres possibilitats. Amb l'objectiu, des del meu punt de vista, d'aportar coneixement i idees per millorar la cohesió social.

Sobre quins elements la podem fonamentar? Quins objectius comuns ens podem dissenyar? Quines elements han de configurar els nostres consensos socials bàsics?

Bernat Joan

dijous, 13 de juny del 2013

Bibliografia recent sobre els comptes satèl·lit del turisme

En aquest recull apareixen cinc entrades bibliogràfiques sobre els comptes satèl·lit del turisme de l'any 2013. No és una citació presentada formalment de manera correcta, però sembla interessant per a veure l'amplària d'aplicacions d'aquesta metodologia:



 
- A sclerosis of demography:
Ian Yeoman.

Journal of Vacation Marketing
2013

...changes in scenario drivers. Tourism Satellite Account (TSA) value-added (VA...using two components: the tourism satellite account and the demand value-added...domestic product; TSA: Tourism Satellite Account . Yeoman et al. 97 The...

 

  - Economic Impacts of a Carbon Tax on the Australian Tourism Industry
Larry Dwyer
Journal of Travel Research
2013
...Australian National Accounts Tourism Satellite Account 2008-09. Cat. No. 5249...Organization Conference, The Tourism Satellite Account (TSA): Understanding Tourism...nization Conference, The Tourism Satellite Account (TSA): Understanding Tourism...




  - Procurement of services making the satellite account of tourism in 2011
MENA Report (May 15, 2013), p. n/a
2013
(c) 2013 Al Bawaba (Albawaba.com)

 

  - Scenarios for greenhouse gas emissions reduction from tourism: An extended tourism satellite account approach in a regional setting
Jones, C.
Journal of Sustainable Tourism 21: (3) p. 458-472
2013

 

  - Understanding the Economic Impact of Tourism in the Asian Pacific Region Using the Tourism Satellite Account (TSA)
Baker, David Mca
International Journal of Business and Social Science vol. 4, no. 3 (Mar 2013), p. n/a
2013
The Tourism Satellite Account (TSA) is a unique tool now available to policymakers in many countries to document the direct Gross Domestic Product (GDP) and employment contributions of tourism to national economies. The purpose of this study was to examine the main economic benefits and costs associated with tourism in the Asian Pacific region and to highlight the difficulties associated with their measurement using the Tourism Satellite ...

dijous, 9 de maig del 2013

Benvinguda

Hola, aquest és un missatge de benviguda a la bitàcola del grup d'Economia i Societat de l'Institut d'Estudis Eivissencs.
Des d'ara estarà a la vostra disposició per a publicar-hi qualsevol informació o comentari que us sembli d'interès per a les finalitats del grup.
De comú acord haurem de decidir si cal afegir-hi algun tipus d'imatge a la capçalera, canviar-ne la plantilla d'estil o qualsevol altra iniciativa.
És, per tant, un espai comú, compartit i per a l'intercanvi d'informació en el període entre reunions.
A la propera, el dia 10 de maig 2013, rebreu les claus per a poder incorporar continguts a través del compte de correu electrònic que porta associat.
Fins llavors, salut i esma per a seguir endavant.
Gerard.